Informació de la Guia Docent

Presentació

En aquesta assignatura es tractarà la delinqüència a l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La ciberdelinqüència és un nou àmbit de la criminalitat que comprèn una sèrie de conceptes i conductes específiques que els professionals de la criminologia han de conèixer i saber utilitzar. Aquesta assignatura està estructurada perquè l'estudiant o estudianta coneguin, des de l'evolució del fenomen fins a les diverses formes delictives, passant per l'anàlisi dels agents implicats en els processos de victimització. S'analitzaran els conceptes que estan relacionats amb el fenomen i se n'estudiarà l'evolució i l'estat actual. S'analitzaran també els tipus de cibercrim que hi ha, establint una visió general del problema i de les seves dimensions. Finalment, es tractarà el tema relacionat amb la prevenció del ciberdelicte, que permetrà revisar l'aplicació de les teories criminològiques a les explicacions de la ciberdelinqüència.

Competències associades

Competències generals

Instrumentals:
1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
2. Comunicació oral i escrita a la mateixa llengua.
3. Habilitats de gestió de la informació (cercar i analitzar informació procedent de fonts diverses).
4. Capacitat de reflexió crítica
6. Habilitat per treballar de manera autònoma.
7. Capacitat per aplicar els coneixements a la pràctica.

Competències específiques:
En acabar el semestre els alumnes hauran de ser capaços de:

1. Assimilar coneixements sobre l'origen i l'evolució de la delinqüència
relacionada amb les TIC.
2. Conèixer els diferents delictes que es produeixen al ciberespai així com
les diferents formes de classificació.
3. Conèixer els diferents perfils dels actors implicats en els esdeveniments criminals
així com les seves característiques específiques.
4. Familiaritzar-se amb les característiques que configuren l'àmbit d'actuació
dels ciberdelictes.
5. Aprofundir en les teories aplicades a l'anàlisi i la prevenció de la cibercriminalitat.
6. Conèixer diferents mesures de prevenció a partir de l'anàlisi i l'adaptació
de les teories de la prevenció situacional.

Continguts

El contingut de cadascuna de les unitats d'estudi correspondrà al contingut a treballar a cadascun dels exercicis d'avaluació continuada (PAC).

UNITAT 1-PAC 1: Conceptualització i classificació de la ciberdelinqüència

Temes principals
• Definicions
• Classificacions
• Xifra negra

Unitat en què els estudiants hauran d'estudiar temes plantejats al voltant de la conceptualització i classificació de la ciberdelinqüència. Es presentaran les diferents classificacions atenent la incidència de les TIC en el comportament criminal (D. Wall, 2011; F. Miró, 2012; McGuire i Dowlingm, 2013; Caneppele and Aebi, 2017), així com la classificació atenent el mòbil i el context criminològic (F. Miró, 2012): Ciberdelictes econòmics, socials i polítics. A més, es treballaran, mitjançant els recursos d'aprenentatge proporcionats, les particularitats de la ciberdelinqüència en comparació amb la delinqüència convencional.

Recursos principals:
- Capítol II: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrim. Fenomenologia i criminologia de la delinqüència al ciberespai. Madrid: Marcial Pons.
- Capítol I de: Yar, M. & Steinmetz, KF (2019), Cybercrime and society (3rd edition). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
- Caneppele, S., & Aebi, M. F. (2017). Crime Drop or Police Recording Flop? On the Relationship between the Decrease of Offline Crime and the Increase of Online and Hybrid Crimes. Policic: A Journal of Policy and Practice, pax055. https://doi.org/10.1093/police/pax055

UNITAT 2-PAC 2: Ciberespai, explicacions i prevenció

Temes principals:
-Oportunitat delictiva al ciberespai i les teories criminològiques de victimització aplicades a la ciberdelinqüència
• Característiques del ciberespai
• Teoria de les activitats rutinàries i la ciberdelinqüència
• Prevenció situacional i la ciberdelinqüència

Unitat on els estudiants hauran d'estudiar temes plantejats al voltant de les característiques del ciberespai, les implicacions d'aquestes per a la delinqüència i l'aplicació de la Teoria de les Activitats Rutinàries. A més a més, es tractarà la prevenció de la cibercriminalitat des de la perspectiva de la prevenció situacional.

Recursos principals:
- Capítol III: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrim. Fenomenologia i criminologia de la delinqüència al ciberespai. Madrid: Marcial Pons.
- Buil-Gil, D., Lord, N. & Barrett, E. (2021). DOI: 10.1080/15564886.2020.1814468
- Leukfeldt, E.R. & Yar, M. (2016) Applying Routine Activity Theory to Cybercrime: A Theoretical and Empirical Analysis, Deviant Behavior, 37:3, 263-280, DOI: 10.1080/01639625.2015.10124

UNITAT 3-PAC 3: El ciberdelinqüent

Temes principals:
• Els ciberdelinqüents
• Les teories criminològiques de criminalitat aplicades a la ciberdelinqüència
• Adaptació dels ciberdelinqüents als canvis socials (p.ex. pandèmies)

Unitat en què els estudiants hauran d'estudiar temes plantejats al voltant de les característiques dels ciberdelinqüents, les motivacions i els factors que expliquen el comportament criminal al ciberespai. També es tractaran les teories criminològiques que detallen la implicació a la ciberdelinqüència.

Recursos principals:
- Capítol IV del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrim. Fenomenologia i criminologia de la delinqüència al ciberespai. Madrid: Marcial Pons.
- Capítol 2 ('Researching and Theorizing Cybercrime'), apartats 2.1 i 2.2, del llibre: Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.
- Capítol 11 (Cybercrime and Criminological Theories) del llibre: Holt, TJ, Bossler, AM & Seigfried-Spellar, KC (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. Nova York: Routledge.
- Miró Llinares, F. Crimen, cibercrim i COVID-19: desplaçament (accelerat) d'oportunitats i adaptació situacional de ciberdelictes. IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2021, Núm. 32, https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.373815.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Objectiu 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives

Sistema d'avaluació i qualificació

El sistema d'avaluació d'aquesta assignatura, és el d'Avaluació Contínua. El valor de l'AC és el 100% del total de l'assignatura. Alhora, cal un 70% d'assistència a les sessions presencials per poder ser avaluat. En cas d'assistir a menys del 70%, s'haurà de fer una activitat complementària que decidirà i comunicarà el/la docent responsable de l'assignatura (prova oral o escrita, videoPAC, etc.).

Aquest sistema d'avaluació, d'una banda, facilita als estudiants el seguiment d'un ritme de treball rigorós i organitzat, i, d'altra banda, us permet tenir un millor control del vostre procés d'aprenentatge. L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consistirà en la realització de totes les activitats previstes durant el curs. En total, l'estudiant haurà de realitzar 3 exercicis pràctics (PEC) que hauran de ser lliurats dins dels terminis prevists al calendari acadèmic de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació continuada (EC) exigeix ​​que l'estudiant faci els exercicis pràctics (PEC), de manera individual i original. Aquests exercicis versaran sobre els continguts de cada unitat i estaran orientats a treballar les competències establertes en les unitats esmentades. Es tracta d'un treball escrit que conté diversos exercicis pràctics consistents en diferents supòsits de fet, preguntes, comentaris o recensions i comentaris d'articles o anàlisi de textos. Mitjançant aquests exercicis, l'estudiant/a ha de demostrar que ha adquirit els coneixements i les competències previstes per a cada tema estudiat.

Les tres PAC són de caràcter obligatori, i l'estudiant/a ha de lliurar i superar cadascuna per aprovar l'assignatura. La nota final de l'assignatura serà la mitjana de les notes obtingudes en els tres exercicis. Aquesta assignatura no preveu examen final. En cas que l'estudiant suspengui l'avaluació contínua, és a dir, alguna o diverses de les PACs, aquest haurà de fer un examen oral per superar l'assignatura.

El plagi està estrictament prohibit de la mateixa manera que la utilització múltiple dels treballs del curs. Aquestes pràctiques es detectaran amb l'ajuda de mecanismes com el programari Turnitin (instal·lat a l'Aula Global). Els tutors hauran d'informar la Coordinació del Màster d'aquestes pràctiques dolentes. En qualsevol activitat objecte d'avaluació, la còpia o el plagi és causa de nul·litat, és a dir, l'activitat és invàlida. En el cas del TFM, implica la qualificació de “No Presentat” i, consegüentment, la impossibilitat d'optar a la recuperació. Tot això sense perjudici que el plagi, en el règim disciplinari de la UPF, sigui considerat una infracció greu d'acord amb el Règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, aprovat per Acord de Consell de Govern de 18 de juliol de 2012.

Teaching Guide Information

Presentation

This course will deal with crime in the field of information and communication technologies (ICT). Cybercrime is a new area of criminality that includes a series of concepts and specific behaviors that criminology professionals must know and know how to use. This subject is structured so that the student knows, from the evolution of the phenomenon to the various forms of crime, through the analysis of the agents involved in the processes of victimization. The concepts related to the phenomenon will be analyzed and its evolution and current status will be studied. The types of cybercrime that exist will also be analyzed, establishing an overview of the problem and its dimensions. Finally, the topic related to cybercrime prevention will be discussed, which will allow us to review the application of criminological theories to the explanations of cybercrime.

Associated skills

Contents

• Chapter III: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Phenomenology and criminology of crime in cyberspace. Madrid: Marcial Pons.

• Buil-Gil, D., Lord, N. & Barrett, E. (2021) The Dynamics of Business, Cybersecurity and Cyber-Victimization: Foregrounding the Internal Guardian in Prevention, Victims & Offenders, 16:3, 286-315, DOI: 10.1080/15564886.2020.1814468.

• Leukfeldt, E.R. & Yar, M. (2016) Applying Routine Activity Theory to Cybercrime: A Theoretical and Empirical Analysis, Deviant Behavior, 37:3, 263-280, DOI: 10.1080/01639625.2015.1012409.

UNIT 3-PEC 3: The Cybercriminal

Main topics:

• Cybercriminals
• Criminological theories of criminality applied to cybercrime
• Adaptation of cybercriminals to social changes (e.g. pandemics).

Unit in which students should study issues raised around the characteristics of cybercriminals, motivations and factors that explain criminal behavior in cyberspace. Criminological theories that explain involvement in cybercrime will also be discussed.

Main resources:

• Chapter IV of the book: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Phenomenology and criminology of crime in cyberspace. Madrid: Marcial Pons.

• Chapter 2 ('Researching and Theorizing Cybercrime'), sections 2.1 and 2.2, from the book: Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.

• Chapter 11 ('Cybercrime and Criminological Theories') from the book: Holt, T. J., Bossler, A. M. & Seigfried-Spellar, K. C. (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. New York: Routledge.

• Miró Llinares, F. Crime, cybercrime and COVID-19: (accelerated) displacement of opportunities and situational adaptation of cybercrime. IDP: revista d'Internet, dret i política, [en línia], 2021, Num. 32, https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.373815.

Sustainable Development Goals

Goal 16: Promote just, peaceful and inclusive societies

Evaluation and grading system

Plagiarism is strictly forbidden as is the multiple use of course work. These practices will be detected with the help of mechanisms such as the Turnitin software (installed in the Global Classroom). Tutors must inform the Master's Coordination of these bad practices. In any activity subject to evaluation, copying or plagiarism is cause for nullity, i.e., the activity is invalid. In the case of the TFM, it implies the qualification of "Not Presented" and, consequently, the impossibility to opt for the recovery. All this without prejudice to the fact that plagiarism, in the disciplinary regime of the UPF, is considered a serious infraction in accordance with the Disciplinary Regime of the students of the Pompeu Fabra University, approved by the Governing Council Agreement of July 18, 2012.