Consulta de Guías Docentes



Curs Acadèmic: 2023/24

8074 - Màster Universitari en Criminologia i Execució Penal

32687 - Criminalitat II


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2023/24
Centre acadèmic:
807 - Centre Màsters del Departament de Dret
Estudi:
8074 - Màster Universitari en Criminologia i Execució Penal
Assignatura:
32687 - Criminalitat II
Crèdits:
5.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Professorat:
Irene Montiel Juan
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

En aquesta assignatura es tractarà la delinqüència a l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La ciberdelinqüència és un nou àmbit de la criminalitat que comprèn una sèrie de conceptes i conductes específiques que els professionals de la criminologia han de conèixer i saber utilitzar. Aquesta assignatura està estructurada perquè l'estudiant o estudianta coneguin, des de l'evolució del fenomen fins a les diverses formes delictives, passant per l'anàlisi dels agents implicats en els processos de victimització. S'analitzaran els conceptes que estan relacionats amb el fenomen i se n'estudiarà l'evolució i l'estat actual. S'analitzaran també els tipus de cibercrim que hi ha, establint una visió general del problema i de les seves dimensions. Finalment, es tractarà el tema relacionat amb la prevenció del ciberdelicte, que permetrà revisar l'aplicació de les teories criminològiques a les explicacions de la ciberdelinqüència.

Competències associades

Competències generals

Instrumentals:
1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
2. Comunicació oral i escrita a la mateixa llengua.
3. Habilitats de gestió de la informació (cercar i analitzar informació procedent de fonts diverses).
4. Capacitat de reflexió crítica
6. Habilitat per treballar de manera autònoma.
7. Capacitat per aplicar els coneixements a la pràctica.

Competències específiques:
En acabar el semestre els alumnes hauran de ser capaços de:

1. Assimilar coneixements sobre l'origen i l'evolució de la delinqüència
relacionada amb les TIC.
2. Conèixer els diferents delictes que es produeixen al ciberespai així com
les diferents formes de classificació.
3. Conèixer els diferents perfils dels actors implicats en els esdeveniments criminals
així com les seves característiques específiques.
4. Familiaritzar-se amb les característiques que configuren l'àmbit d'actuació
dels ciberdelictes.
5. Aprofundir en les teories aplicades a l'anàlisi i la prevenció de la cibercriminalitat.
6. Conèixer diferents mesures de prevenció a partir de l'anàlisi i l'adaptació
de les teories de la prevenció situacional.

Continguts

El contingut de cadascuna de les unitats d'estudi correspondrà al contingut a treballar a cadascun dels exercicis d'avaluació continuada (PAC).


UNITAT 1-PAC 1: Conceptualització i classificació de la ciberdelinqüència

Temes principals
• Definicions
• Classificacions
• Xifra negra

Unitat en què els estudiants hauran d'estudiar temes plantejats al voltant de la conceptualització i classificació de la ciberdelinqüència. Es presentaran les diferents classificacions atenent la incidència de les TIC en el comportament criminal (D. Wall, 2011; F. Miró, 2012; McGuire i Dowlingm, 2013; Caneppele and Aebi, 2017), així com la classificació atenent el mòbil i el context criminològic (F. Miró, 2012): Ciberdelictes econòmics, socials i polítics. A més, es treballaran, mitjançant els recursos d'aprenentatge proporcionats, les particularitats de la ciberdelinqüència en comparació amb la delinqüència convencional.

Recursos principals:
- Capítol II: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrim. Fenomenologia i criminologia de la delinqüència al ciberespai. Madrid: Marcial Pons.
- Capítol I de: Yar, M. & Steinmetz, KF (2019), Cybercrime and society (3rd edition). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
- Caneppele, S., & Aebi, M. F. (2017). Crime Drop or Police Recording Flop? On the Relationship between the Decrease of Offline Crime and the Increase of Online and Hybrid Crimes. Policic: A Journal of Policy and Practice, pax055. https://doi.org/10.1093/police/pax055

UNITAT 2-PAC 2: Ciberespai, explicacions i prevenció

Temes principals:
-Oportunitat delictiva al ciberespai i les teories criminològiques de victimització aplicades a la ciberdelinqüència
• Característiques del ciberespai
• Teoria de les activitats rutinàries i la ciberdelinqüència
• Prevenció situacional i la ciberdelinqüència

Unitat on els estudiants hauran d'estudiar temes plantejats al voltant de les característiques del ciberespai, les implicacions d'aquestes per a la delinqüència i l'aplicació de la Teoria de les Activitats Rutinàries. A més a més, es tractarà la prevenció de la cibercriminalitat des de la perspectiva de la prevenció situacional.

Recursos principals:
- Capítol III: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrim. Fenomenologia i criminologia de la delinqüència al ciberespai. Madrid: Marcial Pons.
- Buil-Gil, D., Lord, N. & Barrett, E. (2021). DOI: 10.1080/15564886.2020.1814468
- Leukfeldt, E.R. & Yar, M. (2016) Applying Routine Activity Theory to Cybercrime: A Theoretical and Empirical Analysis, Deviant Behavior, 37:3, 263-280, DOI: 10.1080/01639625.2015.10124

UNITAT 3-PAC 3: El ciberdelinqüent

Temes principals:
• Els ciberdelinqüents
• Les teories criminològiques de criminalitat aplicades a la ciberdelinqüència
• Adaptació dels ciberdelinqüents als canvis socials (p.ex. pandèmies)

Unitat en què els estudiants hauran d'estudiar temes plantejats al voltant de les característiques dels ciberdelinqüents, les motivacions i els factors que expliquen el comportament criminal al ciberespai. També es tractaran les teories criminològiques que detallen la implicació a la ciberdelinqüència.

Recursos principals:
- Capítol IV del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrim. Fenomenologia i criminologia de la delinqüència al ciberespai. Madrid: Marcial Pons.
- Capítol 2 ('Researching and Theorizing Cybercrime'), apartats 2.1 i 2.2, del llibre: Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.
- Capítol 11 (Cybercrime and Criminological Theories) del llibre: Holt, TJ, Bossler, AM & Seigfried-Spellar, KC (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. Nova York: Routledge.
- Miró Llinares, F. Crimen, cibercrim i COVID-19: desplaçament (accelerat) d'oportunitats i adaptació situacional de ciberdelictes. IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2021, Núm. 32, https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.373815.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Objectiu 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives

Sistema d'avaluació i qualificació

El sistema d'avaluació d'aquesta assignatura, és el d'Avaluació Contínua. El valor de l'AC és el 100% del total de l'assignatura. Alhora, cal un 70% d'assistència a les sessions presencials per poder ser avaluat. En cas d'assistir a menys del 70%, s'haurà de fer una activitat complementària que decidirà i comunicarà el/la docent responsable de l'assignatura (prova oral o escrita, videoPAC, etc.).

Aquest sistema d'avaluació, d'una banda, facilita als estudiants el seguiment d'un ritme de treball rigorós i organitzat, i, d'altra banda, us permet tenir un millor control del vostre procés d'aprenentatge. L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consistirà en la realització de totes les activitats previstes durant el curs. En total, l'estudiant haurà de realitzar 3 exercicis pràctics (PEC) que hauran de ser lliurats dins dels terminis prevists al calendari acadèmic de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació continuada (EC) exigeix ​​que l'estudiant faci els exercicis pràctics (PEC), de manera individual i original. Aquests exercicis versaran sobre els continguts de cada unitat i estaran orientats a treballar les competències establertes en les unitats esmentades. Es tracta d'un treball escrit que conté diversos exercicis pràctics consistents en diferents supòsits de fet, preguntes, comentaris o recensions i comentaris d'articles o anàlisi de textos. Mitjançant aquests exercicis, l'estudiant/a ha de demostrar que ha adquirit els coneixements i les competències previstes per a cada tema estudiat.

Les tres PAC són de caràcter obligatori, i l'estudiant/a ha de lliurar i superar cadascuna per aprovar l'assignatura. La nota final de l'assignatura serà la mitjana de les notes obtingudes en els tres exercicis. Aquesta assignatura no preveu examen final. En cas que l'estudiant suspengui l'avaluació contínua, és a dir, alguna o diverses de les PACs, aquest haurà de fer un examen oral per superar l'assignatura.

El plagi està estrictament prohibit de la mateixa manera que la utilització múltiple dels treballs del curs. Aquestes pràctiques es detectaran amb l'ajuda de mecanismes com el programari Turnitin (instal·lat a l'Aula Global). Els tutors hauran d'informar la Coordinació del Màster d'aquestes pràctiques dolentes. En qualsevol activitat objecte d'avaluació, la còpia o el plagi és causa de nul·litat, és a dir, l'activitat és invàlida. En el cas del TFM, implica la qualificació de “No Presentat” i, consegüentment, la impossibilitat d'optar a la recuperació. Tot això sense perjudici que el plagi, en el règim disciplinari de la UPF, sigui considerat una infracció greu d'acord amb el Règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, aprovat per Acord de Consell de Govern de 18 de juliol de 2012.


Academic Year/course: 2023/24

8074 - Master en Criminology and Criminal Justice System

32687 - Criminality II


Teaching Guide Information

Academic Course:
2023/24
Academic Center:
807 - Masters Centre of the Department of Law
Study:
8074 - Master en Criminology and Criminal Justice System
Subject:
32687 - Criminality II
Credits:
5.0
Course:
1
Teaching languages:
Theory: Group 1: Spanish
Teachers:
Irene Montiel Juan
Teaching Period:
Second Quarter
Schedule:

Presentation

This course will deal with crime in the field of information and communication technologies (ICT). Cybercrime is a new area of criminality that includes a series of concepts and specific behaviors that criminology professionals must know and know how to use. This subject is structured so that the student knows, from the evolution of the phenomenon to the various forms of crime, through the analysis of the agents involved in the processes of victimization. The concepts related to the phenomenon will be analyzed and its evolution and current status will be studied. The types of cybercrime that exist will also be analyzed, establishing an overview of the problem and its dimensions. Finally, the topic related to cybercrime prevention will be discussed, which will allow us to review the application of criminological theories to the explanations of cybercrime.

Associated skills

General competencies

Instrumentals:

1. Capacity for analysis and synthesis.

2. Oral and written communication in one's own language.

3. Information management skills (searching and analyzing information from diverse sources). 4. Capacity for critical reflection

5. Ability to work autonomously.

6. Ability to apply knowledge to practice.

 

Specific competencies:

At the end of the semester, students should be able to:

1. Assimilate knowledge about the origin and evolution of ICT-related crime.

2. To know the different crimes that occur in cyberspace as well as the different forms of classification.

3. To know the different profiles of the actors involved in criminal events as well as their specific characteristics.

4. To become familiar with the characteristics that make up the scope of cybercrime.

5. To deepen the theories applied to the analysis and prevention of cybercrime.

6. To learn about different prevention measures based on the analysis and adaptation of situational prevention theories.

Contents

The content of each of the study units will correspond to the content to be worked on in each of the continuous evaluation exercises (PEC's).

UNIT 1-PEC 1: Conceptualization and classification of cybercrime

Main topics

  • Definitions
  • Classifications
  • Black figure

Unit in which students should study issues raised around the conceptualization and classification of cybercrime. The different classifications will be presented according to the incidence of ICT's in criminal behavior (D. Wall,2011; F. Miró, 2012; McGuire and Dowlingm, 2013; Caneppele and Aebi, 2017), as well as the classification according to the motive and the criminological context (F. Miró, 2012): Economic, social and political cybercrimes. In addition, the particularities of cybercrime compared to conventional crime will be worked through the learning resources provided.

Main resources:

• Chapter II: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Phenomenology and criminology of crime in cyberspace. Madrid: Marcial Pons.

• Chapter I from: Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019), Cybercrime and society (3rd edition). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.

• Caneppele, S., & Aebi, M. F. (2017). Crime Drop or Police Recording Flop? On the Relationship between the Decrease of Offline Crime and the Increase of Online and Hybrid Crimes. Policing: A Journal of Policy and Practice, pax055. https://doi.org/10.1093/police/pax055. https://doi.org/10.1093/police/pax055

 

UNIT 2-PEC 2: Cyberspace; Explanations and Prevention

Main topics:

  • Criminal opportunity in cyberspace and criminological theories of victimization as applied to cybercrime
  • Characteristics of cyberspace
  • Theory of routine activities and cybercrime
  • Situational prevention and cybercrime

Unit in which students will study issues raised around the characteristics of cyberspace, the implications of these for crime and the application of the Theory of Routine Activities. In addition, the prevention of cybercrime will be addressed from the perspective of situational prevention.

Main resources:

• Chapter III: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Phenomenology and criminology of crime in cyberspace. Madrid: Marcial Pons.

• Buil-Gil, D., Lord, N. & Barrett, E. (2021) The Dynamics of Business, Cybersecurity and Cyber-Victimization: Foregrounding the Internal Guardian in Prevention, Victims & Offenders, 16:3, 286-315, DOI: 10.1080/15564886.2020.1814468.

• Leukfeldt, E.R. & Yar, M. (2016) Applying Routine Activity Theory to Cybercrime: A Theoretical and Empirical Analysis, Deviant Behavior, 37:3, 263-280, DOI: 10.1080/01639625.2015.1012409.

 

UNIT 3-PEC 3: The Cybercriminal

Main topics:

  • Cybercriminals
  • Criminological theories of criminality applied to cybercrime
  • Adaptation of cybercriminals to social changes (e.g. pandemics).

Unit in which students should study issues raised around the characteristics of cybercriminals, motivations and factors that explain criminal behavior in cyberspace. Criminological theories that explain involvement in cybercrime will also be discussed.

Main resources:

• Chapter IV of the book: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Phenomenology and criminology of crime in cyberspace. Madrid: Marcial Pons.

• Chapter 2 ('Researching and Theorizing Cybercrime'), sections 2.1 and 2.2, from the book: Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.

• Chapter 11 ('Cybercrime and Criminological Theories') from the book: Holt, T. J., Bossler, A. M. & Seigfried-Spellar, K. C. (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. New York: Routledge.

• Miró Llinares, F. Crime, cybercrime and COVID-19: (accelerated) displacement of opportunities and situational adaptation of cybercrime. IDP: revista d'Internet, dret i política, [en línia], 2021, Num. 32, https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.373815.

Sustainable Development Goals

Goal 16: Promote just, peaceful and inclusive societies

Evaluation and grading system

The evaluation system of this course is the Continuous Evaluation. The value of the CE is 100% of the total of the course. In turn, 70% attendance to the classroom sessions is required in order to be evaluated. In case of less than 70% attendance, a complementary activity will be required, to be decided and communicated by the teacher responsible for the subject (oral or written test, VideoPAC, etc.).

This evaluation system, on the one hand, makes it easier for students to follow a rigorous and organized pace of work, and on the other hand, allows them to have a better control of their learning process. The continuous evaluation of this subject will consist of the completion of all the activities planned during the course. In total, the student must complete 3 practical exercises (PEC) that must be delivered within the deadlines established in the academic calendar of the course. The follow-up of the Continuous Evaluation (CE) requires the student to carry out the practical exercises (PEC), individually and originally. These exercises will deal with the contents of each unit and will be oriented to work on the competences established in these units. It is a written work that contains several practical exercises consisting of different factual assumptions, questions, comments and / or reviews and comments on articles or text analysis. By means of these exercises, the student must demonstrate that he/she has acquired the knowledge and competences foreseen for each topic studied. The three PEC's are mandatory, and the student must submit and pass each of them to pass the course subject. The final grade of the course will be the average of the grades obtained in the three exercises. This course does not include a final exam. In case the student fails the continuous evaluation, i.e., one or more of the PEC's, he/she must take an oral exam to pass the course.

Plagiarism is strictly forbidden as is the multiple use of course work. These practices will be detected with the help of mechanisms such as the Turnitin software (installed in the Global Classroom). Tutors must inform the Master's Coordination of these bad practices. In any activity subject to evaluation, copying or plagiarism is cause for nullity, i.e., the activity is invalid. In the case of the TFM, it implies the qualification of "Not Presented" and, consequently, the impossibility to opt for the recovery. All this without prejudice to the fact that plagiarism, in the disciplinary regime of the UPF, is considered a serious infraction in accordance with the Disciplinary Regime of the students of the Pompeu Fabra University, approved by the Governing Council Agreement of July 18, 2012.

 


Curso Académico: 2023/24

8074 - Máster Universitario en Criminología y Ejecución Penal

32687 - Criminalidad II


Información de la Guía Docente

Curso Académico:
2023/24
Centro académico:
807 - Centro Másteres del Departamento de Derecho
Estudio:
8074 - Máster Universitario en Criminología y Ejecución Penal
Asignatura:
32687 - Criminalidad II
Créditos:
5.0
Curso:
1
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Castellano
Profesorado:
Irene Montiel Juan
Periodo de Impartición:
Segundo trimestre
Horario:

Presentación

En esta asignatura se tratará la delincuencia en el ámbito de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC). La ciberdelincuencia es un nuevo ámbito de la criminalidad que comprende una serie de conceptos y conductas específicas que los profesionales de la criminología deben conocer y saber utilizar. Esta asignatura está estructurada para que el estudiante o la estudiante conozcan, desde la evolución del fenómeno hasta las diversas formas delictivas, pasando por el análisis de los agentes implicados en los procesos de victimización. Se analizarán los conceptos que están relacionados con el fenómeno y se estudiará su evolución y estado actual. Se analizará también los tipos de cibercrimen que existen, estableciendo una visión general del problema y de sus dimensiones.  Finalmente, se tratará el tema relacionado con la prevención del ciberdelito, que nos permitirá revisar la aplicación de las teorías criminológicas a las explicaciones de la ciberdelincuencia.

Competencias asociadas

Competencias generales

 

Instrumentales:

1. Capacidad de análisis y síntesis.

2. Comunicación oral y escrita en la propia lengua.

3. Habilidades de gestión de la información (buscar y analizar información procedente de fuentes diversas).

4. Capacidad de reflexión crítica

6. Habilidad para trabajar de forma autónoma.

7. Capacidad de aplicar los conocimientos a la práctica.

 

Competencias específicas:

Al finalizar el semestre los alumnos deberán ser capaces de:

 

1. Asimilar conocimientos sobre el origen y la evolución de la delincuencia

relacionada con las TIC.

2. Conocer los diferentes delitos que se producen en el ciberespacio así como

las distintas formas de clasificación.

3. Conocer los distintos perfiles de los actores implicados en los eventos criminales

así como sus características específicas.

4. Familiarizarse con las características que configuran el ámbito de actuación

de los ciberdelitos.

5. Profundizar en las teorías aplicadas al análisis y prevención de la cibercriminalidad.

6. Conocer diferentes medidas de prevención a partir del análisis y adaptación

de las teorías de la prevención situacional.

Contenidos

El contenido de cada una de las unidades de estudio corresponderá al contenido a trabajar en cada uno de los ejercicios de evaluación continuada (PEC’s)

UNIDAD 1-PEC 1: Conceptualización y clasificación de la ciberdelincuencia

 

Temas principales

  • Definiciones
  • Clasificaciones
  • Cifra negra

 

Unidad en la que los estudiantes deberán estudiar temas planteados en torno a la conceptualización y clasificación de la ciberdelincuencia. Se presentarán las diferentes clasificaciones atendiendo a la incidencia de las TIC’s en el comportamiento criminal (D. Wall,2011; F. Miró, 2012; McGuire y Dowlingm, 2013; Caneppele and Aebi, 2017), así como a la clasificación atendiendo al móvil y el contexto criminológico (F. Miró, 2012): Ciberdelitos económicos, sociales y políticos. Además, se trabajarán, mediante los recursos de aprendizaje proporcionados, las particularidades de la ciberdelincuencia en comparación con la delincuencia convencional.

 

 

Recursos principales:

  • Capítulo II: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
  • Capítulo I de: Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019), Cybercrime and society (3rd edition). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
  • Caneppele, S., & Aebi, M. F. (2017). Crime Drop or Police Recording Flop? On the Relationship between the Decrease of Offline Crime and the Increase of Online and Hybrid Crimes. Policing: A Journal of Policy and Practice, pax055. https://doi.org/10.1093/police/pax055

 

 

UNIDAD 2-PEC 2: Ciberespacio; explicaciones y prevención

 

Temas principales:

-Oportunidad delictiva en el ciberespacio y las teorías criminológicas de victimización aplicadas a la ciberdelincuencia

  • Características del ciberespacio
  • Teoría de las actividades rutinarias y la ciberdelincuencia
  • Prevención situacional y la ciberdelincuencia

 

Unidad en la que los estudiantes deberán estudiar temas planteados en torno a las características del ciberespacio, las implicaciones de estas para la delincuencia y la aplicación de la Teoría de las Actividades Rutinarias. Además, se tratará la prevención de la cibercriminalidad desde la perspectiva de la prevención situacional.

 

 

Recursos principales:

  • Capítulo III: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
  • Buil-Gil, D., Lord, N. & Barrett, E. (2021) The Dynamics of Business, Cybersecurity and Cyber-Victimization: Foregrounding the Internal Guardian in Prevention, Victims & Offenders, 16:3, 286-315, DOI: 10.1080/15564886.2020.1814468
  • Leukfeldt, E.R. & Yar, M. (2016) Applying Routine Activity Theory to Cybercrime: A Theoretical and Empirical Analysis, Deviant Behavior, 37:3, 263-280, DOI: 10.1080/01639625.2015.1012409

 

 

UNIDAD 3-PEC 3: El ciberdelincuente

 

Temas principales:

  • Los ciberdelincuentes
  • Las teorías criminológicas de criminalidad aplicadas a la ciberdelincuencia
  • Adaptación de los ciberdelincuentes a los cambios sociales (p.ej. pandemias)

 

Unidad en la que los estudiantes deberán estudiar temas planteados en torno a las características de los ciberdelincuentes, las motivaciones y los factores que explican el comportamiento criminal en el ciberespacio. También se tratarán las teorías criminológicas que explican la implicación en la ciberdelincuencia.

 

Recursos principales:

  • Capítulo IV del libro: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
  • Capítulo 2 ('Researching and Theorizing Cybercrime'), apartados 2.1 y 2.2, del libro: Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.
  • Capítulo 11 ('Cybercrime and Criminological Theories') del libro: Holt, T. J., Bossler, A. M. & Seigfried-Spellar, K. C. (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. New York: Routledge.
  • Miró Llinares, F. Crimen, cibercrimen y COVID-19: desplazamiento (acelerado) de oportunidades y adaptación situacional de ciberdelitos. IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2021, Núm. 32, https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.373815.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

Objetivo 16: Promover sociedades justas, pacíficas e inclusivas

Sistema de evaluación y calificación

El sistema de evaluación de esta asignatura, es el de Evaluación Continua. El valor de la EC es el 100% del total de la asignatura. A su vez, se requiere de un 70% de asistencia a las sesiones presenciales para poder ser evaluado. En caso de asistir a menos del 70%, se tendrá que hacer una actividad complementaria que decidirá y comunicará el/la docente responsable de la asignatura (prueba oral o escrita, VideoPAC, etc.).

Este sistema de evaluación, por un lado, facilita a los estudiantes el seguimiento de un ritmo de trabajo riguroso y organizado, y por otro lado, le permite tener un mejor control de su proceso de aprendizaje. La evaluación continua de esta asignatura consistirá en la realización de todas las actividades previstas durante el curso. En total, el/la estudiante deberá realizar 3 ejercicios prácticos (PEC) que deberán ser entregados dentro de los plazos previsto en el calendario académico de la asignatura. El seguimiento de la Evaluación Continua  (EC) exige que el/la estudiante realice los ejercicios prácticos (PEC), de forma individual y original. Dichos ejercicios versarán sobre los contenidos de cada unidad y estarán orientados a trabajar las competencias establecidas en dichas unidades. Se trata de un trabajo escrito que contiene diversos ejercicios prácticos consistentes en diferentes supuestos de hecho, preguntas, comentarios y/o recensiones y comentarios de artículos o análisis de textos. Mediante estos ejercicios, el/la estudiante ha de demostrar que ha adquirido los conocimientos y las competencias previstas para cada tema estudiado.

Las tres PEC’s son de carácter obligatorio, y el/la estudiante debe entregar y superar cada una de ellas para aprobar la asignatura. La nota final de la asignatura será la media de las notas obtenidas en los tres ejercicios. Esta asignatura no prevé examen final. En caso que el/la estudiante suspenda la evaluación continua, es decir, alguna o varias de las PEC’s, este/esta deberá realizar un examen oral para superar la asignatura.

El plagio está estrictamente prohibido al igual que la utilización múltiple de los trabajos del curso. Estas prácticas se detectarán con la ayuda de mecanismos como el software Turnitin (instalado en el Aula Global). Los tutores deberán informar a la Coordinación del Máster de estas malas prácticas. En cualquier actividad objeto de evaluación, la copia o el plagio es causa de nulidad, es decir, la actividad es inválida. En el caso del TFM, implica la calificación de "No Presentado" y, consecuentemente, la imposibilidad de optar a la recuperación. Todo ello sin perjuicio de que el plagio, en el régimen disciplinario de la UPF, sea considerado una infracción grave de acuerdo con el Régimen disciplinario de los estudiantes de la Universidad Pompeu Fabra, aprobado por Acuerdo de Consejo de Gobierno de 18 de julio de 2012